ESTATUT DELS TREBALLADORS

Art. 51 Acomiadament col·lectiu (152).
1. A efectes d'allò que s'ha disposat en la present Llei s'entendrà per acomiadament col·lectiu l'extinció de contractes de treball fundada en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, quan, en un període de noranta dies, l'extinció afecte almenys a:
a) Deu treballadors, a les empreses que n’ocupen menys de cent treballadors/treballadores.
b) El 10 per 100 del nombre de treballadors de l'empresa en aquelles que ocupen entre cent i tres-cents treballadors.
c) Trenta treballadors en les empreses que n’ocupen tres-cents o més.
S'entendrà que concorren les causes a què es refereix el present article quan l'adopció de les mesures propostes contribuesca, si les adduïdes són econòmiques, a superar una situació econòmica negativa de l'empresa o, si són tècniques, organitzatives o de producció, a garantir la viabilitat futura de l'empresa i de l'ocupació a través d'una més adequada organització dels recursos.

S'entendrà igualment com a acomiadament col·lectiu l'extinció dels contractes de treball que afecten a la totalitat de la plantilla de l'empresa, sempre que el nombre de treballadors/treballadores afectats siga superior a cinc, quan aquell es produesca com a conseqüència del cessament total de l’activitat empresarial fundada en les mateixes causes anteriorment assenyalades.

Per al còmput del nombre d'extincions de contractes a què es refereix el paràgraf primer d'aquest article, es tindran en compte així mateix qualsevol altres produïdes en el període de referència per iniciativa de l'empresari en virtut d'altres motius no inherents a la persona del treballador distints dels previstos en el paràgraf c) de l'apartat 1 de l'article 49 d'aquesta Llei, sempre que el seu nombre siga, almenys, de cinc.
Quan en períodes successius de noranta dies i amb l'objecte d'eludir les previsions contingudes en el present article, l'empresa realitze extincions de contractes a l'empara d'allò que s'ha disposat en l'article 52.c) d'aquesta Llei en un nombre inferior als llindars assenyalats, i sense que concórreguen causes noves que justifiquen tal actuació, aquestes noves extincions es consideraran efectuades en frau de Llei, i seran declarades nul·les i sense efecte.

2. L'empresari que tinga la intenció d'efectuar un acomiadament col·lectiu haurà de sol·licitar autorització per a l'extinció dels contractes de treball conforme al procediment de regulació d'ocupació prevista en aquesta Llei i en les seues normes de desenvolupament reglamentari. El procediment s'iniciarà mitjançant la sol·licitud a l'autoritat laboral competent i l'obertura simultània d'un període de consultes amb els representants legals dels treballadors (153).

La comunicació a l'autoritat laboral i als representants legals dels treballadors haurà d'anar acompanyada de tota la documentació necessària per a acreditar les causes motivadores de l'expedient i la justificació de les mesures a adoptar, en els termes que reglamentàriament es determinen.

La comunicació de l'obertura del període de consultes es realitzarà mitjançant escrit dirigit per l'empresari als representants legals dels treballadors/treballadores, una còpia del qual es farà arribar, junt amb la sol·licitud, a l'autoritat laboral.

3. Rebuda la sol·licitud, l'autoritat laboral comprovarà que reuneix els requisits exigits, i requerirà, en cas contrari, la seua esmena per l'empresari en un termini de deu dies, amb advertència que, si així no ho fera, se li tindrà per desistida la petició, amb arxiu de les actuacions.

L'autoritat laboral comunicarà la iniciació de l'expedient a l'entitat gestora de la prestació per desocupació i demanarà, amb caràcter preceptiu, informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social sobre les causes motivadores de l'expedient, i quants altres resulten necessaris per a resoldre fonamentadament. Els informes hauran de ser evacuats en l'improrrogable termini de deu dies i hauran d'obrar a poder de l'autoritat laboral abans de la finalització del període de consultes a què es refereixen els apartats 2 i 4 del present article, qui els incorporarà a l'expedient una vegada conclòs aquell.

Si, durant la tramitació de l'expedient, l'autoritat laboral tinguera coneixement que per part de l'empresari s'estan adoptant mesures que pogueren fer ineficaç el resultat de qualsevol pronunciament, aquella podrà demanar de l'empresari i de les autoritats competents la immediata paralització.

Quan l'extinció afectara a més del 50 per 100 dels treballadors, es donarà compte per part de l'empresari de la venda dels béns de l'empresa, excepte d'aquells que en constitueixen el tràfic normal, als representants legals dels treballadors/treballadores i, així mateix, a l'autoritat competent.

4. La consulta amb els representants legals dels treballadors/treballadores, els qui ostentaran la condició de part interessada en la tramitació de l'expedient de regulació d'ocupació, tindrà una duració no inferior a trenta dies naturals, o de quinze en el cas d'empreses de menys de cinquanta treballadors/treballadores, i haurà de versar sobre les causes motivadores de l'expedient i la possibilitat d'evitar o reduir-ne els efectes, així com sobre les mesures necessàries per a atenuar-ne les conseqüències per als treballadors afectats i per a possibilitar la continuïtat i viabilitat del projecte empresarial.

En tot cas, a les empreses de cinquanta o més treballadors/treballadores, s'haurà d'acompanyar a la documentació iniciadora de l'expedient un pla que contemple les mesures anteriorment assenyalades.
Durant el període de consultes, les parts hauran de negociar de bona fe amb vistes a la consecució d'un acord.

Dit acord requerirà la conformitat de la majoria dels membres del comité o comités d'empresa, dels delegats de personal en el seu cas, o de representacions sindicals, si les hi haguera que, en el seu conjunt, en representen a la majoria.
A la finalització del període de consultes l'empresari comunicarà a l'autoritat laboral el resultat.

5. Quan el període de consultes concloga amb acord entre les parts, l'autoritat laboral procedirà a dictar resolució en el termini de quinze dies naturals autoritzant l'extinció de les relacions laborals. Si transcorregut aquest termini no haguera recaigut pronunciament exprés, s'entendrà autoritzada la mesura extintiva en els termes contemplats en l'acord.

No obstant allò disposat en el paràgraf anterior, si l'autoritat laboral apreciara, d'ofici o a instància de part, l'existència de frau, dol, coacció o abús de dret en la conclusió de l'acord, el remetrà, amb suspensió del termini per a dictar resolució, a l'autoritat judicial, a efectes de la possible declaració de nul·litat. De la mateixa manera actuarà quan, d'ofici o a petició de l'entitat gestora de la prestació per desocupació, estimara que l'acord poguera tindre per objecte l'obtenció indeguda de les prestacions per part dels treballadors afectats per inexistència de la causa motivadora de la situació legal de desocupació.

6. Quan el període de consultes concloga sense acord, l'autoritat laboral dictarà resolució estimant o desestimant, en tot o en part, la sol·licitud empresarial. La resolució es dictarà en el termini de quinze dies naturals a partir de la comunicació a l'autoritat laboral de la conclusió del període de consultes; si transcorregut aquest termini no hi haguera recaigut pronunciament exprés, s'entendrà autoritzada la mesura extintiva en els termes de la sol·licitud.

La resolució de l'autoritat laboral serà motivada i congruent amb la sol·licitud empresarial. L'autorització procedirà quan de la documentació que obra en l'expedient es desprenga raonablement que les mesures proposades per l'empresa són necessàries als fins previstos en l'apartat 1 d'aquest article.

7. Els representants legals dels treballadors tindran prioritat de permanència en l'empresa en els supòsits que es refereix aquest article (154).

8. Els treballadors els contractes dels quals s'estenguen de conformitat amb allò que s'ha disposat en el present article tindran dret a una indemnització de vint dies de salari per any de servei, prorratejant per mesos els períodes de temps inferiors a un any, amb un màxim de dotze mensualitats.

9. Els treballadors, a través dels seus representants, podran sol·licitar igualment la incoació de l'expedient a què es refereix el present article, si racionalment es presumira que la no incoació per l'empresari poguera ocasionar-los perjudicis d'impossible o difícil reparació.

En aquest cas, l'autoritat laboral competent determinarà les actuacions i els informes que calguen per a la resolució de l'expedient, i respectarà els terminis previstos en el present article.

10. L'expedient de regulació d'ocupació per als llocs de declaració de fallida, quan els síndics hagueren acordat la no continuïtat de l'activitat empresarial, o en altres suposats de cessament de l'activitat de l'empresa en virtut de decisió judicial, es tramitarà als sols efectes de l'accés dels treballadors afectats a la situació legal de desocupació. Tot això sense perjudici d'allò que s'ha disposat en els apartats 2 i 4 del present article en matèria de període de consultes i del dret a la indemnització a què es refereix l'apartat 8.

11. En el supòsit de venda judicial de la totalitat de l'empresa o de part únicament serà aplicable allò que s'ha disposat en l'article 44 d'aquesta Llei quan allò que hi ha venut comprenga els elements necessaris i per si mateixos suficients per a continuar l'activitat empresarial.

Si, no obstant la concurrència del supòsit anterior, el nou empresari decideix no continuar o suspén l'activitat de l'anterior, haurà de fonamentar-lo en expedient de regulació d'ocupació incoada a l'efecte.

12. L'existència de força major, com a causa motivadora de l'extinció dels contractes de treball, haurà de ser constatada per l'autoritat laboral, qualsevol que siga el nombre dels treballadors afectats, previ expedient tramitat conforme a allò que s'ha disposat en aquest apartat.

L'expedient s'iniciarà mitjançant sol·licitud de l'empresa, acompanyada dels mitjans de prova que estime necessaris i simultània comunicació als representants legals dels treballadors, els qui ostentaran la condició de part interessada en la totalitat de la tramitació de l'expedient.

La resolució de l'autoritat laboral es dictarà, prèvies les actuacions i informes indispensables, en el termini de cinc dies des de la sol·licitud, i produirà efectes des de la data del fet causant de la força major.
L'autoritat laboral que constate la força major podrà acordar que la totalitat o una part de la indemnització que corresponga als treballadors afectats per l'extinció dels seus contractes siga satisfeta pel Fons de Garantia Salarial, sense perjudici del dret d'aquest a rescabalar-se de l'empresari.

13. En allò no previst en el present article serà d'aplicació allò que s'ha disposat en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les administracions públiques i del Procediment Administratiu Comú, en particular en matèria de recursos.

Totes les actuacions a seguir i les notificacions que han d'efectuar-se als treballadors es practicaran amb els representants legals.

14. Les obligacions d'informació i documentació previstes en el present article s'aplicaran amb independència de què la decisió relativa als acomiadaments col·lectius haja sigut presa per l'empresari o per l'empresa que n’exercisca el control. Qualsevol justificació de l'empresari basada en el fet que l'empresa que va prendre la decisió no li ha facilitat la informació necessària no podrà ser presa en consideració a tal efecte.

(152) Cf. Real Decret 696/1980, de 14 d'abril (§ 2.21). Cf., igualment, la Llei 27/1984, de 26 de juliol, de Reconversió i Reindustrialització (§ 2.28) i Real Decret 1990/1984, de 17 d'octubre, dictat en el seu desenvolupament (§ 2.29); per Real Decret 825/1993, de 28 de maig (BOE de 19 de juny), s'han determinat les mesures laborals i de Seguretat Social específiques, complementàries a les de general aplicació, de les que poden ser beneficiaris els treballadors que, com a conseqüència de les actuacions contingudes en els programes de modernització i competitivitat industrial regulats en la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d'Indústria (BOE de 23 de juliol), cessen en les seues empreses en virtut d'expedient administratiu de regulació d'ocupació; aquestes mesures consisteixen en la possibilitat d'efectuar per l'empresa cotitzacions addicionals a la Seguretat Social des del mateix moment de l'extinció dels contractes de treball i el seu pas posterior a la situació d'ajuda equivalent a la jubilació anticipada.
(153) Cf. Art. 124 de la Llei de Procediment Laboral (§ 4.1).
(154) Cf. Art. 68.b) del propi Estatut.