3. El treballador, previ avís i justificació, podrà absentar-se del treball, amb dret a remuneració, per algun dels motius i durant el temps següent:
a) 15 dies naturals en cas de matrimoni.
b) 2 dies en els casos de naixement de fill o malaltia greu o mort de parents fins a segon grau de consanguinitat o afinitat. Quan, amb aquest motiu, el treballador necessite fer un desplaçament, el termini serà de 4 dies.
c) 1 dia per trasllat de domicili habitual.
d) Durant el temps indispensable, pel compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic i personal, comprés l'exercici del sufragi actiu. Quan conste en una norma legal o convencional un període determinat, se segirà el que aquesta dispose pel que fa a la duració de l'absència i a la seua compensació econòmica.
Quan el compliment del deure.abans esmentat signifique una impossibilitat de la prestació del treball degut en més del vint per cent de les hores laborals en un període de tres mesos, podrà l'empresa passar el treballador afectat a la situació d'excedència regulada en l'apartat 1 de l'article 46 d'aquesta Llei.
En el supòsit que el treballador, per compliment del deure o exercici del càrrec, perceba una indemnització, es descomptarà l'import del salari a què tinguera dret dins l'empresa.
e) Per realitzar funcions sindicals o de representació del personal en els termes establits convencionalment o legamentl.(112)
4. Les treballadores, per lactància d'un fill menor de nou mesos, tindran dret a una hora d'absència del treball, que podran dividir en dues fraccions. La dona, per voluntat pròpia, podrà substituir aquest dret per una reducció de la jornada normal en mitja hora amb la mateixa finalitat. Aquest permís el podrà sol·lcitar indistintament la mare o el pare en el cas que els dos treballen.(113)
5. Aquells que per raons de guarda legal tinguen al seu càrrec algun menor de sis anys o un disminuït físic o psíquic sense activitat retribuïda, tindran dret a una reducció de la jornada laborall, amb la disminució proporcional del salari entre, un terç i un màxim de la meitat de la duració d'aquella.
(112) Cfr. Art. 68. C ) del mateix Estatut i arts. 9.1. a), 9.2 i 10.3 de la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (§2.31).
(113) Encara que dictades per a jutjar la constitucionalitat de la redacció anterior d'aquest precepte, cfr. Sentències del Tribunal Constitucional 109/1993, de 25 de març (BOE de 27 d'abril), i 187/1993, de 14 de juny (BOE de 19 de juliol).
